<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Economia Social i Solidària | FOODCOOP BCN</title>
	<atom:link href="https://foodcoopbcn.cat/actualitat/economia-social-i-solidaria/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://foodcoopbcn.cat</link>
	<description>Supermercat cooperatiu i participatiu a Barcelona</description>
	<lastBuildDate>Thu, 12 Mar 2026 17:35:43 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.5</generator>

<image>
	<url>https://foodcoopbcn.cat/wp-content/uploads/cropped-F_food-32x32.jpg</url>
	<title>Economia Social i Solidària | FOODCOOP BCN</title>
	<link>https://foodcoopbcn.cat</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>La Seguretat Social de l’Alimentació</title>
		<link>https://foodcoopbcn.cat/la-seguretat-social-de-lalimentacio/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Foodcoop BCN]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 12 Mar 2026 16:46:42 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Economia Social i Solidària]]></category>
		<category><![CDATA[Tendències]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://foodcoopbcn.cat/?p=8451</guid>

					<description><![CDATA[El passat 5 de març de 2026 vam acollir Gustavo Duch a Foodcoop BCN per parlar de la Seguretat Social Alimentària. De la seva exposició i de la recerca sobre el tema, hem fet un resum descriptiu del que planteja aquesta proposta transformadora. Garantir el dret a menjar bé La Seguretat Social de l’Alimentació (SSA) [&#8230;]]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<h4><span style="font-weight: 400;">El passat 5 de març de 2026 vam acollir Gustavo Duch a Foodcoop BCN per parlar de la Seguretat Social Alimentària. De la seva exposició i de la recerca sobre el tema, hem fet un resum descriptiu del que planteja aquesta proposta transformadora.</span></h4>
<h2></h2>
<h2><b>Garantir el dret a menjar bé</b></h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La </span><b>Seguretat Social de l’Alimentació (SSA)</b><span style="font-weight: 400;"> és una proposta social i política que vol garantir que totes les persones puguin accedir a una alimentació sana, de qualitat i sostenible. Parteix d’una idea senzilla: si la societat ha estat capaç de crear sistemes de seguretat social per garantir drets com la salut o les pensions, també pot fer-ho amb l’alimentació.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">L’objectiu és convertir l’alimentació en </span><b>un dret social garantit col·lectivament</b><span style="font-weight: 400;">, i no en una mercaderia que depèn exclusivament del poder adquisitiu de cada persona.</span></p>
<h2>Els principis de la Seguretat Social de l’Alimentació</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La proposta es basa en tres principis fonamentals.</span></p>
<p><b>Universalitat:  </b><span style="font-weight: 400;">La SSA està pensada per a tota la població. Tothom hi té dret, independentment dels seus ingressos o situació social. Això permet superar l’estigmatització associada a la garantia alimentària actual, que sovint es dirigeix només a les persones en situació de pobresa. Amb un sistema universal, el dret a una alimentació de qualitat es reconeix com un dret comú.</span></p>
<p><b>Finançament solidari: </b><span style="font-weight: 400;">El sistema es finançaria mitjançant cotitzacions socials, de manera similar al sistema sanitari o a les pensions. Les aportacions es farien en funció dels ingressos i la riquesa. Així, el cost de l’alimentació de qualitat es repartiria entre tota la societat i deixaria de dependre només de les regles del mercat.</span></p>
<p><b>Democràcia alimentària: </b><span style="font-weight: 400;">La ciutadania participaria en la definició del sistema alimentari. A través d’organismes locals, decidiria quins productes, productors i establiments formen part del sistema.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest procés s’anomena </span><b>concertació</b><span style="font-weight: 400;"> i permet prioritzar criteris com:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">la salut i la qualitat dels aliments</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">el respecte pel medi ambient</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">unes condicions laborals dignes per a la pagesia</span></li>
</ul>
<h1></h1>
<h2>Com funcionaria?</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">En la pràctica, cada persona disposaria d’una </span><b>targeta d’alimentació</b><span style="font-weight: 400;"> semblant a la targeta sanitària.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Cada mes s’hi ingressaria una quantitat fixa —sovint es proposen uns </span><b>150 € per persona</b><span style="font-weight: 400;">— que només es podria utilitzar per comprar aliments dins una xarxa d’establiments i productors acreditats.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Aquest sistema permet:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">garantir un pressupost mínim per a l’alimentació</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">afavorir productes de qualitat i sostenibles</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">donar estabilitat econòmica als productors locals</span></li>
</ul>
<h2>Les caixes comunes d’alimentació</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La gestió del sistema es faria a través de </span><b>caixes comunes d’alimentació</b><span style="font-weight: 400;"> d’àmbit local.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Aquestes estructures permeten que el sistema funcioni de manera democràtica i adaptada a cada territori.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Les caixes s’encarreguen de:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">gestionar les cotitzacions i les prestacions</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">seleccionar els productors i establiments participants</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">establir criteris de qualitat i sostenibilitat</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">crear espais de participació ciutadana</span></li>
</ul>
<p><span style="font-weight: 400;">Aquests espais sovint s’organitzen en forma de </span><b>parlaments de l’alimentació</b><span style="font-weight: 400;"> o comitès ciutadans.</span></p>
<h2>Experiències en marxa</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">Actualment ja existeixen diverses experiències pilot a França. En ciutats com Montpeller, Tolosa o en territoris com la Gironda, grups de ciutadans han posat en marxa caixes comunes d’alimentació per provar el funcionament del sistema.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Aquestes iniciatives permeten estudiar els seus efectes sobre:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">la salut de la població</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">l’economia local</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">les condicions de la pagesia</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">l’accés a una alimentació de qualitat</span></li>
</ul>
<h2>Un canvi per a la pagesia</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La Seguretat Social de l’Alimentació també pot transformar les condicions de la pagesia.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Actualment, molts agricultors depenen de mercats molt inestables i de la pressió de la gran distribució. Això dificulta obtenir ingressos dignes i fa arriscat adoptar pràctiques més sostenibles.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Amb la SSA es crea una </span><b>demanda estable d’aliments de qualitat</b><span style="font-weight: 400;">, cosa que permet:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">garantir preus justos</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">reduir la dependència dels mercats globals</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">facilitar la transició cap a models agroecològics</span></li>
</ul>
<p><span style="font-weight: 400;">A més, els productors participen en els processos democràtics del sistema alimentari.</span></p>
<h2>Superar el model actual de garantia alimentària</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La proposta també qüestiona el funcionament actual de la garantia alimentària.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">En molts casos, aquest sistema es basa en la distribució d’excedents de la indústria alimentària o de productes a punt de caducar. Això limita la capacitat de tria de les persones i pot generar situacions d’estigmatització.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">La Seguretat Social de l’Alimentació planteja una alternativa: </span><b>garantir el dret a una alimentació de qualitat per a tothom</b><span style="font-weight: 400;">, sense haver de demostrar la pròpia situació de pobresa.</span></p>
<h2>Una inversió per a la societat</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">Tot i que el cost d’un sistema d’aquest tipus seria important, també pot generar beneficis socials i econòmics.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Una millor alimentació pot reduir:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">malalties relacionades amb la dieta</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">costos sanitaris</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">contaminació ambiental derivada del model agroindustrial</span></li>
</ul>
<p><span style="font-weight: 400;">A més, reforça les economies locals i crea llocs de treball vinculats a sistemes alimentaris més sostenibles.</span></p>
<h2>Recuperar el control del sistema alimentari</h2>
<p><span style="font-weight: 400;">La Seguretat Social de l’Alimentació proposa repensar col·lectivament com produïm, distribuïm i consumim els aliments.</span></p>
<p><span style="font-weight: 400;">Es tracta de passar d’un sistema dominat pel mercat i la gran indústria a </span><b>un sistema alimentari democràtic, sostenible i just</b><span style="font-weight: 400;">, que garanteixi alhora:</span></p>
<ul>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">el dret a menjar bé</span></li>
<li style="font-weight: 400;" aria-level="1"><span style="font-weight: 400;">el dret de la pagesia a viure dignament del seu treball.</span></li>
</ul>
<p><span style="font-weight: 400;">En definitiva, la SSA planteja una pregunta fonamental: </span><span style="font-weight: 400;">si l’alimentació és una necessitat bàsica per a la vida, per què no garantir-la com un dret social?</span></p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>ANMA: condiments i preparats per transformar el món exquisidament</title>
		<link>https://foodcoopbcn.cat/anma-condiments-i-preparats-per-transformar-el-mon-exquisidament/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Esther Bermejo]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Feb 2024 17:05:24 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Economia Social i Solidària]]></category>
		<category><![CDATA[Foodcoop BCN]]></category>
		<category><![CDATA[Productes i productores]]></category>
		<category><![CDATA[Supermercat Cooperatiu i Participatiu BCN]]></category>
		<category><![CDATA[ANMA]]></category>
		<category><![CDATA[condiments]]></category>
		<category><![CDATA[diversitat funcional]]></category>
		<category><![CDATA[inclusió]]></category>
		<category><![CDATA[preparats]]></category>
		<category><![CDATA[sal]]></category>
		<category><![CDATA[sofregits]]></category>
		<category><![CDATA[TEB]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://foodcoopbcn.cat/?p=6171</guid>

					<description><![CDATA[Arriba a Foodcoop BCN ANMA, la nova línia de creacions del grup cooperatiu TEB, que treballa per aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual. ]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>Tots els productes de Foodcoop BCN alimenten cos i ànima, però aquesta setmana han arribat als nostres prestatges unes propostes molt especials que aporten un toc sofisticat i original a l’assortiment del nostre supermercat. Ens referim a ’ANMA’, la nova línia de creacions del grup cooperatiu TEB, que treballa per aconseguir una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual.</p>
<p>Els productes d’ANMA neixen, segons expliquen les seves impulsores, amb la vocació de generar impacte amb un caràcter molt propi i d’inspirar les persones en la seva aportació individual a una societat més justa. Però, més enllà dels seus valors, compartits pel nostre projecte, són condiments i preparacions singulars amb què sabem que les sòcies se’n lleparan els dits.</p>
<p><b>Sabors que sedueixen </b></p>
<p>En aquesta primera comanda, ens han arribat tres opcions de sal amb què aromatitzar els nostres plats -ibèrica, italiana, barbacoa- i una barreja de quatre pebres amb què aportar-los una mica de <i>punch</i>. També disposarem de sal de l’Himàlaia –sí, aquells cristalls rosats als quals algunes fonts atribueixen propietats per a la salut- i d’escates de sal piramidal que, de textura cruixent i delicada, són considerades una sal marina gourmet.</p>
<p>Així mateix, incorporem a la nostra oferta dos productes d’ANMA que ens ajudaran aquells dies que tenim poc temps per cuinar però no volem renunciar a cuidar de la nostra salut ni del nostre paladar: un preparat sec de quinoa, carbassó, tomàquet sec i xia i, un altre, de quinoa, ceps i xia.  Per últim, i amb l’objectiu d’elevar els nostres sofregits a un altre nivell, a Foodcoop trobarem dos preparats, el de chili chipotle i el de farigola i orenga. En funció de l’acollida d’aquests nous productes, incorporarem altres opcions en la propera comanda.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
