Actualitzat el 8 d’abril de 2026

Si t’agrada especialment compartir i participar mitjançant els torns (no els cercles) però no tens clar disposar de 2h / 2h30 mensuals, tens l’opció de fer un tàndem amb 1 altra persona de la teva unitat de convivència (viviu juntes) per compartir les hores del torn.

Aquesta opció addicional s’adapta especialment a les parelles o les persones que estan compartint un pis.

Nota: les 2 persones haurien de fer-se sòcia per estar assegurades per la cooperativa.

La creació del TÀNDEM no implica una fórmula específica per fer el repartiment, sinó que cada parella de sòcies decideix com fer-ho en funció de les seves necessitats. És a dir, potser en un TÀNDEM les dues sòcies es reparteixen els torns a un 50 per cent cadascuna, mentre que en un altre una sòcia en fa el 75 per cent i l’altra el 25 per cent. En qualsevol cas, totes dues sòcies seran responsables del compliment d’aquest deure.

Si t’interessa aquesta opció, només cal indicar-ho durant la sessió de benvinguda.

Crèdits de la fotografia: Visual Stories || Micheile a Unsplash

No volem que la quota d’alta com a sòcia de la cooperativa suposi una barrera a la participació en el projecte. Amb aquest objectiu ens vam presentar a una convocatòria de subvenció de la Diputació de Barcelona que ara ens permet oferir una important reducció de la quota a persones en situació d’atur, famílies monoparentals, famílies nombroses o persones que puguin acreditar situacions d’especial dificultat econòmica.

Els aliments que trobarem a Foodcoop BCN seran sans, de proximitat i produits de forma sostenible. L’estructura de funcionament que estem creant ens permetrà que siguin més ajustats tot i pagar un preu just a tota la cadena de producció. Tanmateix, també és un fet que els productes que trobarem a Foodcoop BCN no seran els més econòmics del mercat.

La inclusió és un dels valors que mouen Foodcoop BCN. Alhora, no ens volem enganyar: som plenament conscients de la dificultat de moltes famílies per omplir la cistella de la compra i és ben evident que aquest descompte en la quota no ve a solucionar l’enorme problema social que tenim. 

Diferents persones ens han manifestat que, tot i voler formar part del projecte, amb l’alimentació saludable com a prioritat i volent col·laborar en la transformació del model de consum i fruir de l’energia que ens impulsa col·lectivament, no ho fan perquè no poden assumir actualment l’aportació inicial de 90 €. Donar una resposta a aquestes situacions és el que ens va impulsar a cercar aquesta solució.

Aquestes condicions especials estaran obertes per temps limitat i fins a esgotar les 30 quotes. Tot i així, des de Foodcoop BCN continuarem buscant fórmules per fer inclusiu el projecte, també econòmicament, i esperem poder oferir altres solucions més endavant.

Si aquesta possibilitat respon a la teva situació, escriu un mail a hola@foodcoopbcn.cat indicant com a Assumpte: Alta com a sòcia amb quota reduïda.

I si coneixes alguna persona que hi pugui estar interessada, fes-li saber. Us esperem!

Cooperativa de treball sense ànim de lucre, que fabrica i distribueix productes de cosmètica, higiene i neteja ecològics, la seva història es remonta a 7 anys vista quan una de les dues sòcies que impulsen el projecte tenia un petit negoci de distribució i oficialment l’any 2017 quan es van constituir en cooperativa. 

Qui consumeix els vostres productes?

Venem a una trentena de cooperatives i grups de consum, diverses botigues ecològiques i directament a particulars mitjançant la nostra web (són uns 150 clients en total) https://agranel.coop/

Des de finals de 2019 estem produint cosmètica per complementar la nostra distribució. Així doncs, hem passat de distribuïdores a productores/distribuïdores i com a conseqüència hem crescut en el nombre d’articles que oferim i en el volum de vendes, cosa que ens ha permès subsistir com a cooperativa.

Quin és el principal repte que teniu avui en dia?

Consolidar-nos per poder tenir salaris dignes amb la nostra feina.

Hi ha alguna fórmula màgica per fer sostenibles els projectes?

Cal tenir un pla de viabilitat, no només econòmic sinó social de cara a fer un projecte cooperatiu sostenible. 

En el context actual d’estat d’emergència sanitària, quin paper creieu que pot jugar l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària pot demostrar una manera alternativa de treball i de viure que és més sostenible i que qüestiona les relacions econòmiques del capitalisme. La col·laboració és essencial per sobreviure la situació actual.

Actualment, Detergents a Granel forma part del node territorial d’Horta-Guinardó de la XES  i de Coòpolis.

Quina és la vostra relació amb el consum cooperatiu agroecològic?

Les dues persones sòcies som membres de cooperatives de consum ecològic des de l’any 2001 i 2005, respectivament. Creiem fermament en consum ecològic, de proximitat, en relació directa amb les productores, que fomenta la col·laboració i l’ajuda mútua.

Com vau conèixer el projecte del Supermercat Cooperatiu i Participatiu de BCN?

Coneixíem d’altres exemples de supermercats cooperatius i un cop vam saber del projecte hi vam voler participar com a persones però també com a proveïdors.

3 motius per què cal fer-se sòcies?

La nostra relació amb el món de les cooperatives de consum ha arribat al seu sostre. Entenem que moltes persones comparteixen els principis cooperatius, però que no poden participar en un projecte cooperatiu amb tanta inversió de temps. Veiem que el supermercat cooperatiu és la fórmula per arribar a aquestes persones.

Els principis cooperatius inclouen la intercooperació i per tant, arribar a acords preferencials amb altres cooperatives a l’hora de fer intercanvis.

Finalment, des de Detergents a Granel tenim un gran compromís amb el món cooperatiu, i volem ajudar a fer-ne difusió implicant-nos en projectes que fomentin la seva difusió a la població en general. D’aquí el pas a fer-nos sòcies.

Què n’espereu del futur supermercat?

Esperem que sigui un punt de trobada de diferents projectes, productius i de consum, que fomenti la intercooperació entre ells i faci possible un món més solidari.

Moltes gràcies!

Gràcies a vosaltres 😉 

Inaugurem aquesta secció del nostre web parlant amb la Rosa Batalla del Menjador de Ca la Rosa, una cooperativa d’iniciativa social sense afany de guany que va néixer el 2015, al barri de La Sagrera, impulsada per un grup de famílies i tres sòcies de treball. 

5 anys després, la Rosa i el Raül continuen treballant per apropar l’agroecologia en un menjador escolar fora de l’escola.

A qui està obert el Menjador de Ca la Rosa? 

El nostre projecte està obert a les famílies del barri de La Sagrera i a les empreses i organitzacions que entenguin l’ecologia com una forma de vida i que, per tant, vulguin comptar amb nosaltres en els seus esdeveniments, sopars d’equip…

També, a la gent gran que pot trobar un àpat cuinat diàriament al barri.

Quina és la vostra relació amb el consum cooperatiu agroecològic?

El Menjador de Ca la Rosa és motor del consum ecològic de proximitat. El nostre compromís urbà és amb els pagesos que aposten per aquest tipus de producte al camp.

Des que vau començar, ha canviat la vostra activitat?  Identifiqueu diferències destacables?

Continuem amb la tasca que vam començar fent, el servei de menjador infantil conserva l’essència. 

Potser càterings o servei a altres cooperatives en assessorament o organització d’esdeveniments en l’àmbit de l’agroecologia, poden haver madurat en aquest temps, fruit de la intercooperació en alguns casos.

Quin és el principal repte que teniu actualment com a projecte?

El nostre repte és treballar l’eix de l’agroecologia dins el barri de La Sagrera. Això implica poder servir un major nombre de menús infantils, amb les eines necessàries, una cuina industrial i una xarxa de proveïdores ecològiques amb una infraestructura eficient. 

En el context actual d’Estat d’Alarma que estem vivint, quin paper creieu que pot jugar l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària és una economia centrada en la millora de la vida de les persones per sobre del capital.  

Si haguéssim prioritzat  el capital, no haguéssim vist les accions de solidaritat que estem veient aquests dies. De cop i volta sembla que aquesta economia ha de tenir un lloc. 

Quedant-nos a casa, malgrat que no estem infectades, és un gran acte de solidaritat, empatia i respecte per la gent gran i els sanitaris. Podríem haver sortit al carrer però posant les persones al centre i no el capital, no ho hem fet. 

Sembla que cal més que mai aquest tipus d’economia…

Sembla que hi ha més economia social i solidària entre nosaltres que del que podríem pensar. 

La nostra tasca és visibilitzar perquè és millor una pràctica, que una altra, i no parlo del coronavirus, parlo en general. 

A quines pràctiques et refereixes?

Un exemple, si tenim pomes a Lleida perquè les hem de importar de Xile, si sabem que tindran una petjada ecològica més alta? D’aquestes pomes no coneixem les condicions de treball de les persones que hi treballen (forquilla salarial, condicions de paritat…), en quina plantació s’ubiquen… Ni si s’han considerat valors ètics i ecològics en la seva explotació. Per citar aspectes que intervenen en aquest model d’economia del que parlem. 

L’Economia Social i Solidària ha de fer-se lloc, cal anar fent propaganda perquè calgui.

Centrant-nos en el projecte del Supermercat Cooperatiu i Participatiu, com el vau conèixer?

Gràcies al documental FOOD COOP, just quan van començar les primeres projeccions a Barcelona.

Com a sòcies de serveis del Supermercat, Podeu compartir amb les nostres lectores, 3 motius pels quals vau valorar fer aquest pas?

Una motiu és que el Supermercat Cooperatiu és un projecte imprescindible per tancar el circuit de la dinamització del mercat social i agroecològic de la ciutat. 

No pot ser que siguem tantes consumidores convençudes i que no tinguem articulat el nostre consum sense dificultat, sense fer llargs trajectes o gestions complexes de comandes compartides.

Un segon motiu?

La compra del dia a dia s’ha de poder resoldre amb facilitat.

Creant el supermercat cooperatiu com un cercle de confiança, en el que es delega la selecció de productes que trobaràs als lineals a uns gestors, un grup de persones, que responen a uns criteris de consum responsable, simplifiques la gestió de la compra. Evidentment com consumidora sòcia, tu també pots intervenir en la tria d’aquests criteris. 

I una tercera raó?

La contribució que fas amb la compra a proveïdores que treballen sota aquests criteris de consum responsable és reconfortant.

Alhora deixes de contribuir en qualsevol altra forma de consum que no respon a aquests.

Considereu que el Supermercat és una iniciativa socialment transformadora?

Sí, ho és, sens dubte.

Des de la vostra experiència hi ha alguna fórmula per fer sostenibles els projectes?

En general? Una que pot servir per a l’actual gestió del Supermercat és no donar-li més voltes de les que toca, acció.

Què n’espereu del futur supermercat? 

Vull entendre el supermercat com un espai de sortida a productes amb una consciència/motiu transformador. Comprar és tancar el circuit.

Espero per tant poder tancar el circuit amb la meva compra per a millorar la meva família i alhora els ecosistemes que es deriven del meu consum.

Moltes gràcies Rosa #coopemtoca

Un plaer