Garantir el dret a menjar bé

La Seguretat Social de l’Alimentació (SSA) és una proposta social i política que vol garantir que totes les persones puguin accedir a una alimentació sana, de qualitat i sostenible. Parteix d’una idea senzilla: si la societat ha estat capaç de crear sistemes de seguretat social per garantir drets com la salut o les pensions, també pot fer-ho amb l’alimentació.

L’objectiu és convertir l’alimentació en un dret social garantit col·lectivament, i no en una mercaderia que depèn exclusivament del poder adquisitiu de cada persona.

Els principis de la Seguretat Social de l’Alimentació

La proposta es basa en tres principis fonamentals.

Universalitat:  La SSA està pensada per a tota la població. Tothom hi té dret, independentment dels seus ingressos o situació social. Això permet superar l’estigmatització associada a la garantia alimentària actual, que sovint es dirigeix només a les persones en situació de pobresa. Amb un sistema universal, el dret a una alimentació de qualitat es reconeix com un dret comú.

Finançament solidari: El sistema es finançaria mitjançant cotitzacions socials, de manera similar al sistema sanitari o a les pensions. Les aportacions es farien en funció dels ingressos i la riquesa. Així, el cost de l’alimentació de qualitat es repartiria entre tota la societat i deixaria de dependre només de les regles del mercat.

Democràcia alimentària: La ciutadania participaria en la definició del sistema alimentari. A través d’organismes locals, decidiria quins productes, productors i establiments formen part del sistema.

Aquest procés s’anomena concertació i permet prioritzar criteris com:

• la salut i la qualitat dels aliments
• el respecte pel medi ambient
• unes condicions laborals dignes per a la pagesia

Com funcionaria?

En la pràctica, cada persona disposaria d’una targeta d’alimentació semblant a la targeta sanitària.

Cada mes s’hi ingressaria una quantitat fixa —sovint es proposen uns 150 € per persona— que només es podria utilitzar per comprar aliments dins una xarxa d’establiments i productors acreditats.

Aquest sistema permet:

• garantir un pressupost mínim per a l’alimentació
• afavorir productes de qualitat i sostenibles
• donar estabilitat econòmica als productors locals

Les caixes comunes d’alimentació

La gestió del sistema es faria a través de caixes comunes d’alimentació d’àmbit local.

Aquestes estructures permeten que el sistema funcioni de manera democràtica i adaptada a cada territori.

Les caixes s’encarreguen de:

• gestionar les cotitzacions i les prestacions
• seleccionar els productors i establiments participants
• establir criteris de qualitat i sostenibilitat
• crear espais de participació ciutadana

Aquests espais sovint s’organitzen en forma de parlaments de l’alimentació o comitès ciutadans.

Experiències en marxa

Actualment ja existeixen diverses experiències pilot a França. En ciutats com Montpeller, Tolosa o en territoris com la Gironda, grups de ciutadans han posat en marxa caixes comunes d’alimentació per provar el funcionament del sistema.

Aquestes iniciatives permeten estudiar els seus efectes sobre:

• la salut de la població
• l’economia local
• les condicions de la pagesia
• l’accés a una alimentació de qualitat

Un canvi per a la pagesia

La Seguretat Social de l’Alimentació també pot transformar les condicions de la pagesia.

Actualment, molts agricultors depenen de mercats molt inestables i de la pressió de la gran distribució. Això dificulta obtenir ingressos dignes i fa arriscat adoptar pràctiques més sostenibles.

Amb la SSA es crea una demanda estable d’aliments de qualitat, cosa que permet:

• garantir preus justos
• reduir la dependència dels mercats globals
• facilitar la transició cap a models agroecològics

A més, els productors participen en els processos democràtics del sistema alimentari.

Superar el model actual de garantia alimentària

La proposta també qüestiona el funcionament actual de la garantia alimentària.

En molts casos, aquest sistema es basa en la distribució d’excedents de la indústria alimentària o de productes a punt de caducar. Això limita la capacitat de tria de les persones i pot generar situacions d’estigmatització.

La Seguretat Social de l’Alimentació planteja una alternativa: garantir el dret a una alimentació de qualitat per a tothom, sense haver de demostrar la pròpia situació de pobresa.

Una inversió per a la societat

Tot i que el cost d’un sistema d’aquest tipus seria important, també pot generar beneficis socials i econòmics.

Una millor alimentació pot reduir:

• malalties relacionades amb la dieta
• costos sanitaris
• contaminació ambiental derivada del model agroindustrial

A més, reforça les economies locals i crea llocs de treball vinculats a sistemes alimentaris més sostenibles.

Recuperar el control del sistema alimentari

La Seguretat Social de l’Alimentació proposa repensar col·lectivament com produïm, distribuïm i consumim els aliments.

Es tracta de passar d’un sistema dominat pel mercat i la gran indústria a un sistema alimentari democràtic, sostenible i just, que garanteixi alhora:

• el dret a menjar bé
• el dret de la pagesia a viure dignament del seu treball.

En definitiva, la SSA planteja una pregunta fonamental: si l’alimentació és una necessitat bàsica per a la vida, per què no garantir-la com un dret social?

Des del dilluns en el nostre Twitter hem estat recomanant alguns títols que ens inspiren però tenim més i volem compartir-los amb vosaltres. Llibres de ficció, assajos, poemaris, audioguies… que ens remouen i inspiren aquest imaginari col·lectiu del qual neix el Supermercat Cooperatiu i Participatiu de Barcelona.

T’imagines un futur en el qual la vegetació estigui tancada en una espècie de zoo anomenat Parc Climàtic? D’aquesta guisa ens presenten des de l’Editorial Males Herbes Deu relats ecofuturistes, de diversos autors (CAT), editorial de la qual també recomanem El secret del Bosc Vell Proposta que ens recorda els contes d’infància, entre arbres i llegendes. Llegendes, folklore i naturalesa recupera també el aclamat llibre d’Irene Solà “Canto jo i la muntanya balla”, d’Irene Solà. 

Pels amants dels versos, us recomanem Gustavo Duch i Huertos de llibertad (CAST), també anomenat “Poemari de l’hortolà que planta versos contra el capitalisme”

Per a aquest Sant Jordi, recuperem dos títols de l’Editorial Tigre de  Paper:

La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica, de Salvador Lladó  i Tornar a encantar el món. El feminisme i la política dels comuns de Silvia Federici. Un clàssic ja, La Vida al centro, voces y relatos ecofeministas (CAST), de Yayo Herrero, Marta Pascual i Reyes González. D’aquest llibre han dit: “Recull veus i relats que busquen teixir feminisme i ecologisme en una ordit necessària perquè la paraula futur pugui pronunciar-se sense por”

Des d’un altre angle, sempre amb aquesta constant d’aproximació a la naturalesa, recomanem Deliciosa Natura. Un món d’aventuris comestibles per descobrir flors, herbes i fruits silvestres (CAT) de Marc Estévez i Casabosch. En aquesta línia, no podeu perdre-us el treball que fan des del col·lectiu Eixarcolant, que en aquests moments de confinament han  publicat en obert el seu llibre Espècies silvestres comestibles a l’Anoia I Potser també us interessa La Huerta (CAST) historia d’un col·lectiu que decideix posar en pràctica les idees de l’agroecologia i l’autogestió, de Rubén Uceda, via editorial Virus. D’aquesta mateixa editorial destaquem per la seva fusió entre història de l’art, ecologia i/o política mediambiental, Descolonizar la naturaleza. Arte contemporáneo y políticas de la ecología (CAST), de T. J. Donem

Consum i transformació. Recomanem “Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018” (Editorial Comanegra), assaig editat per Ricard Espelt i Nuria Vega, relat col·lectiu que recupera i reconeix al treball i paper dels grups de consum i cooperatives a la ciutat de Barcelona. Per barris, imprescindible el treball d’Emma Alari, Santiago Gorostiza i Marc Dalmau en “La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta Obrera i cooperativa” o el treball d’historiadors com Pau Vinyes, en Sant andreu o Agust Giralt, a Sants. El seu treball de recuperació de la memòria històrica és clau. Els dos últims llibres publicats per aquests historiadors són Història dels transports a Sant Andreu de Palomar  i Episodis del moviment obrer als Països Catalans, respectivament. Amb perspectiva i prisma Les economies transformadores de Barcelona de Ruben Suriñach. 

Sobre el futur de les ciutats recomanem el llibre d’Ivan Miró Ciutats Cooperatives: Esbossos d’una altra economia urbana  “Somiem una altra ciutat, al servei del bé comú” i Construir i habitar. Ètica per a la ciutat  de Richard Sennet.

Clàssics que no podíem obviar: Al borde un ataque de compras de Brenda Chavez, Vivir sin plástico, consells i recomanacions, de Patrícia Reina i Fernando Gómez.

Finalment, des de Washingtong DC recomanem el llibre de Jonathan Safran Foer Podemos salvar el mundo antes de cenar, una aproximació personal al problema global, l’escalfament de la terra, les emissions globals de CO₂ i granges industrials. “Deixar de menjar carn és difícil i ningú és perfecte, però reduir el seu consum és molt més fàcil”. Des de Regne Unit, El primer bocado: Cómo aprendemos a comer de Bee Wilson

Les companyes de Pam a Pam, sempre ens ho posen fàcil per a localitzar les llibreries cooperatives, més pròximes. Podeu revisar el seu últim post “Els llibreries de l’economia solidària cooperin” 

I acabem amb 2 recomanacions per als més petits: les audioguies de (des)vestint aliments, disponibles en la seva pàgina web,  i la proposta que aquests dies ens estan fent arribar Vivim del Cuentu en el seu Facebook per exemple cada dia ens comparteixen una proposta de lectura .

Feliç Dia de la Terra i Feliç Sant Jordi confitat, que no pas confinat 😉