Aquest projecte d’intercooperació pren força en el context d’aquest 2021 en què Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i un dels seus objectius estratègics és enfortir les economies locals; considerant que cal pensar globalment per actuar localment.

El projecte pioner que inspira el model dels supermercats cooperatius i participatius és Park Slope Food Coop a Brooklyin – Nova York, una cooperativa creada al 1973 amb 17.000 socis/es actualment. A Europa el projecte de referència que va ser acompanyat directament per Park Slope Food Coop és La Louve a París, amb més de 7.000 socis/es. Les companyes de París avui són les nostres mentores i ens donen suport, en una cadena d’agermanaments que és part de la proposta de valor del model cooperatiu.

Però què és un supermercat cooperatiu i participatiu? És possible participar en un supermercat? Què té de diferent amb la resta de supermercats?

El principi bàsic del model rau en la participació: cada persona sòcia aporta unes hores mensuals de treball obligatori i això permet ajustar els costos de personal i reduir els marges que s’apliquen en els preus finals. Oferint productes d’alimentació, higiene i neteja de qualitat a bons preus. 

L’aposta “d’arribar a més gent” dels supermercats cooperatius interelaciona els principis de participació, accessibilitat i escalabilitat. Aquesta complexitat requereix d’una professionalització dels grups motors per tal d’adquirir expertesa concreta en el procés de creació i l’operativa d’iniciatives ja consolidades amb eines i estratègies per a la replicabilitat.

Detectada aquest necessitat, es va plantejar una visita d’estudi programada al projecte de la Louve a París amb l’objectiu de generar una xarxa de transferència de coneixements i aprenentatges amb eines i continguts en obert fruit d’entrevistes, consultes documentals, sessions de treball i la vinculació personal directa amb el president i impulsor de la Louve i també amb el personal i sòcies del supermercat.

Seguirem treballant perquè  aquesta xarxa internacional es consolidi i ens oferim a compartir el camí fet amb altres projectes i així contribuir a la propera onada de supermercats cooperatius i participatius.

Resultat i testimoni d’aquest projecte d’intercooperació és aquest vídeo:

Un grand merci aux compagnons de la Louve! ☺

Una cinquantena de persones van assistir ahir dijous 25 de febrer a la trobada virtual organitzada per Foodcoop BCN per presentar la guia ‘Supermercats cooperatius cap al residu 0’ i compartir coneixements i estratègies en aquest àmbit amb altres organitzacions. El document, que és un recull d’experiències i bones pràctiques concebut com a eina divulgativa, ha estat elaborat per l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social (Food Coop BCN) gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona. La seva autora, Nikoletta Theodoridi -sòcia de l’entitat i fundadora de Sobres Mestres-, va presentar un contingut que és fruit de les seves visites a 15 establiments de Catalunya, l’Estat espanyol, França, Grècia i els Estats Units.

La guia ofereix una visió transversal que cobreix totes les baules de la cadena de subministrament, ja que, tal i com va assenyalar la Nikoletta, ‘les decisions que prenem en el supermercat afecten a les fases prèvies, com la producció o el transport: tot està interrelacionat’. Per a les iniciatives que es troben en l’etapa més primerenca, l’autora va subratllar la importància de la ubicació i el condicionament inicial dels locals per aconseguir un bon confort tèrmic, visual i acústic. Així mateix, va considerar essencial evitar embalatges superflus i apostar pel vidre, i va posar ènfasi en la idoneïtat de crear sistemes de logística inversa que permetin la reutilització de les caixes. En el seu repàs de la guia, la Nikoletta va apuntar a la importància de trobar una solució adequada per a la comercialització de l’aigua, una de les qüestions que va centrar més minuts de debat pel gran repte que suposa per a aquests establiments.

En el col·loqui posterior amb supermercats cooperatius, va ser la representant de Som Alimentació, la Leandra, qui va reprendre la qüestió, explicant que en el cas d’aquest establiment valencià s’ha optat per oferir garrafes de vidre grans. Malgrat reconèixer l’inconvenient d’haver de carregar un pes important, va assegurar que les sòcies estan satisfetes amb aquesta solució que els proveeix un distribuïdor de la província. Respecte a una de les fórmules estrella en la reducció de residus, Leandra es va mostrar escèptica: ‘amb la venda a granel, encara hi ha molta feina a fer perquè sigui sostenible, ja que els productes solen arribar en bidons de plàstic que no es reutilitzen’.

Per a l’Ainhoa, representant del supermercat cooperatiu de Saragossa Avecinal, el principal problema amb aquest tipus de venda en la seva pròpia experiència ha estat l’espai que requereix, tot i que també va assenyalar que, en ser un establiment obert a no-sòcies, s’han trobat amb restriccions addicionals per subministrar a granel algunes tipologies de productes. La manca d’espai d’emmagatzematge ha estat un problema des del principi per a aquest projecte amb pocs anys de trajectòria, ja que els ha condicionat molt les comandes, va assegurar. Tot i que han millorat la situació recorrent a proveïdors de més proximitat, l’Ainhoa espera que tot sigui més fàcil quan es traslladin a un local més gran.

Guia Residu 0

A Bioalai, amb 28 anys de recorregut, es troben ja en una altra fase. La venda a granel fa temps que està consolidada en aquest supermercat cooperatiu de Vitòria, però, tal i com va explicar la Idoia, això ha fet que hagin sorgit nous debats entorn l’impacte ecològic o els problemes de gestió que genera l’ús dels diferents envasos o envoltoris que fan servir les sòcies per endur-se els productes a casa. Així, al llarg de la seva trajectòria, han anat descartant unes opcions i ideant-ne d’altres. ‘Hem passat per moltes fases i hem anat afinant molts aspectes’, va afirmar la Idoia entre impulsores de projectes més novells.

Una eina a l’abast de tothom

La guia elaborada per Foodcoop ha estat dissenyada en forma de plànol per tal que es pugui penjar en els establiment i les sòcies la puguin consultar fàcilment. A partir de l’abril, estarà disponible en castellà i català a la seva web i es podrà descarregar de forma gratuïta. Les organitzadores de l’acte van aprofitar l’ambient distès i la bona acollida del document per fer una crida a voluntàries per traduir-la a altres idiomes i poder compartir així les estratègies de reducció de residus perquè arribin el més lluny possible.

No et perdis el vídeo que ho explica tot:

Aquests tres mesos no han estat fàcils, dir el contrari, en un context en el qual moltes ens hem vist obligades a compaginar el teletreball, amb la vida familiar… seria falsejar la realitat. La no diferenciació dels espais físics ha relegat a un únic lloc, la pantalla, tots els tipus de trobades (també el comunitari) i això ha estat complicat de gestionar en un projecte com el nostre on les sòcies participen activament. Un projecte replet de somriures dosificats amb petites abraçades i també moments de distensió.

L’emergència sanitària va arribar en un moment important on el nostre projecte cooperatiu de Supermercat estava literalment independitzant-se de la seva mare. Com us vam explicar en el seu moment, el 10 d’octubre del 2019 ens vam constituir en cooperativa i des de llavors ha estat vital l’acompanyament que des de l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social, més coneguda com a Food Coop BCN, s’ha fet.

Més enllà, durant els primers mesos d’enguany vam estar dissenyant, dibuixant, un calendari d’accions per a aquest 2020. La Covid i la necessitat d’analitzar els resultats d’inversió necessaris per a fer realitat el projecte, obtinguts d’un local a la Sagrera, gràcies al treball de La Col i NGIngenieros, han reestructurat l’ordre de prioritats en aquests 3 mesos. Contrarestar les nostres hipòtesis de partida del pla d’empresa és part del full de ruta d’aquest 2020. És inviable avançar i disposar d’un local sense arribar a tenir el mínim de finançament propi i una base social potent impulsora.

Atreure noves sòcies al projecte sense tenir un local sembla complicat però creiem que no és impossible! Mentrestant, és possible adaptar les nostres necessitats del local sense renunciar a l’objectiu d’una àmplia varietat de productes de compra? Aquí també hi ha diferents opcions. I són aquests els matisos que hem començat a explorar durant el confinament, col·lectivament.

Hem volgut escriure aquest post per a compartir amb vosaltres el moment en el qual ens trobem. Entenem la complexitat del que tenim entre mans i aquesta denota la necessitat de fer del Supermercat Cooperatiu i Participatiu de BCN una prioritat. Una prioritat que passa per avançar al costat de Mercè, Eva, Miriam i les 82 sòcies de consum i col·laboradors més, que ja han fet un pas al capdavant, i arribar a tu. Et necessitem per donar sentit a la paraula “col·lectiu”. T’hi apuntes?

A continuació tota la conversa. Gaudiu-la i compartiu el vídeo amb totes aquelles persones o entitats a les quals valoreu que aquest recurs pot ser del seu interès 🙂