En aquest article de Criar.cat t’ho expliquem

4 curiositats de la xocolata que et faran repensar quina tries per al teu fill o filla

Més enllà del sabor, quina història s’hi amaga darrere?

Criar.cat 24 d’octubre de 2024, 13:30 Actualitzat: 13:34h

La xocolata és probablement un dels aliments amb més adeptes a tot el món. Ens encanta a petits i grans, i realment pot ser una opció molt saludable per a tota la família. Ara bé, què s’amaga darrere d’aquestes suculentes tauletes i cremes de cacau? Què hem de tenir en compte a l’hora d’escollir-ne una?

Més enllà dels gustos personals de cadascú, perquè una xocolata sigui bona, convé assegurar-se que té una bona història al darrere. A l”squerra de l’Eixample de Barcelona, hi ha una cooperativa sense ànim de lucre Foodcoop BCN, que promou l’alimentació saludable i un consum sostenible, i ens ha explicat 4 curiositats d’aquest aliment tan popular entre les criatures que et faran repensar la manera de comprar-la:

[Llegeix l’article complert aquí]

La cistella bàsica està integrada per una trentena de productes de diferents categories. Entre aquests, hi ha dues fruites i dues verdures de temporada -que variaran freqüentment-, làctics, pasta, ous, llegums i productes de neteja. Per assolir un preu de venda que se situarà per sota del preu mitjà de mercat, la cooperativa ajustarà els marges de benefici al 17 per cent. El marge actual de la resta de productes és del 22, mentre que el marge mitjà que s’aplica habitualment als supermercats convencionals és d’un 30 per cent.

Amb aquesta nova mesura, les sòcies i socis volem reafirmar l’objectiu fundacional de Foodcoop BCN d’afavorir l’accés a una alimentació saludable i sostenible i a un consum transformador al màxim de persones.

Arran de la polèmica de les macrogranges, un conjunt d’associacions i cooperatives de consum de tot Espanya hem llançat una campanya per a visibilitzar que als nostres establiments es poden comprar productes de ramaderia familiar, extensiva i també ecològica.

Per això des de la Xarxa de Supermercats Cooperatius s’ha publicat un article a El País en què es fa difusió d’un mapa amb tots els espais que participem en la campanya, i també publicarem diferents missatges a les xarxes socials.

Els supermercats convencionals aposten principalment per productes d’origen animal procedents de grans explotacions intensives.

Per contra, als nostres establiments pots trobar-hi una àmplia gamma de productes lliures de macrogranges, com llet, iogurts, formatge o carn.

Durant les darreres setmanes molta gent està buscant on comprar aquest tipus de productes, així que volem difondre als quatre vents que a Foodcoop BCN podran fer-ho ben aviat!

Ajuda’ns a difondre aquesta campanya perquè arribi a molta gent:

1. Comparteix aquest article amb el hashtag #laganaderiaquebuscas.
2. Comparteix els missatges que llançarem a les xarxes socials els pròxims dies.

Barcelona acollirà el proper divendres 26 de novembre el primer Fòrum de Supermercats Cooperatius i Participatius a l’Estat Espanyol en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible que celebra la ciutat durant el 2021. La jornada, que tindrà lloc al Centre Cívic Urgell i serà oberta al públic, està organitzada per Foodcoop BCN amb el suport de l’Ajuntament. L’objectiu és donar visibilitat a aquest innovador model i compartir experiències i coneixements entre projectes incipients i iniciatives ja consolidades, així com posar la primera pedra d’una aliança a nivell estatal entre els diferents establiments.

El Fòrum, que començarà a les 16 h, s’estructurarà en una presentació del model i de la xarxa de cooperació de supermercats espanyols, una taula rodona sobre la necessitat de repensar el model de distribució agroalimentària i el paper que hi poden jugar aquests establiments i una sessió de treball interna per decidir les futures línies de treball que s’abordaran coordinadament. Comptarà amb la presència de representants de supermercats d’altres països, com la Louve, de París; La Cagette, de Montpellier; i Beescoop, de Brussel·les. Pel que fa als projectes de l’Estat Espanyol, hi participaran, a més del barceloní FoodCoop BCN, La Osa i Supercoop de Madrid;  Supercoop Manresa; La Feixa, de Mataró; Avecinal, de Saragossa; Biolibere, de Getafe; Terranostra, de Palma de Mallorca; i Bio Tremol, d’Alacant.

La voluntat d’unir forces i de cooperar per impulsar aquest model de supermercat com a salt d’escala imprescindible per al consum transformador es va fer palesa des del moment que molts d’aquests projectes van començar a caminar. De fet, ja existeixen un flux informal però constant d’intercanvi d’experiències, compartint solucions a mesura que els nous establiments es van trobant amb reptes, i algunes iniciatives d’intercooperació tecnològica, i el 2020 s’havia de celebrar a Saragossa el primer Congrés Nacional de Supermercats Cooperatius, que va quedar truncat per la pandèmia. Reprenent aquest esperit, la jornada vol reforçar les aliances i espais de coordinació existents però també crear noves dinàmiques d’intercooperació i d’internacionalització i difondre i aprofundir en els coneixements sobre un model d’empresa social i sostenible replicable i exportable.

Fòrum de Supermercats Cooperatius i Participatius

• Dia: 26 de novembre de 2021
• Hora: 16:00h
• Lloc : Centre cívic Urgell (Carrer del Comte d’Urgell, 145)
• Inscripcions: Espai Consum Responsable

La guia s’ha elaborat a partir del treball de camp que l’autora principal, Nikoletta Theodoridi, va dur a terme entre setembre de 2020 i març de 2021, en què va visitar i entrevistar representants de 15 establiments -supermercats, botigues i mercats- de ciutats de l’Estat espanyol, Grècia, França i Estats Units. Inclou, entre d’altres, pràctiques de construcció dels supermercats, consells per fer compres a proveïdores que generin menys residus i un impacte ambiental més positiu i iniciatives per motivar les consumidores a ser més sostenibles mitjançant la reducció de residus.

Els coneixements derivats d’aquest projecte, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, s’incorporaran en el pla operatiu de desenvolupament del supermercat cooperatiu i participatiu Foodcoop BCN, que té prevista l’obertura a finals d’aquest any. Per tal que se’n puguin beneficiar el màxim d’establiments, la guia s’ha editat ja en català i en castellà, però es preveu traduir-la a altres idiomes. Així mateix, es va presentar públicament el passat mes de febrer en un acte virtual en què diferents supermercats cooperatius van compartir les seves experiències en aquest trajecte cap a la reducció de residus.

Podeu descarregar-vos la guia a:

• Guia ‘Cap a supermercats cooperatius més sostenibles’ (català)
• Guía ‘Hacia supermercados cooperativos más sostenibles’ (castellano)

Inaugurem aquesta secció del nostre web parlant amb la Rosa Batalla del Menjador de Ca la Rosa, una cooperativa d’iniciativa social sense afany de guany que va néixer el 2015, al barri de La Sagrera, impulsada per un grup de famílies i tres sòcies de treball. 

5 anys després, la Rosa i el Raül continuen treballant per apropar l’agroecologia en un menjador escolar fora de l’escola.

A qui està obert el Menjador de Ca la Rosa? 

El nostre projecte està obert a les famílies del barri de La Sagrera i a les empreses i organitzacions que entenguin l’ecologia com una forma de vida i que, per tant, vulguin comptar amb nosaltres en els seus esdeveniments, sopars d’equip…

També, a la gent gran que pot trobar un àpat cuinat diàriament al barri.

Quina és la vostra relació amb el consum cooperatiu agroecològic?

El Menjador de Ca la Rosa és motor del consum ecològic de proximitat. El nostre compromís urbà és amb els pagesos que aposten per aquest tipus de producte al camp.

Des que vau començar, ha canviat la vostra activitat?  Identifiqueu diferències destacables?

Continuem amb la tasca que vam començar fent, el servei de menjador infantil conserva l’essència. 

Potser càterings o servei a altres cooperatives en assessorament o organització d’esdeveniments en l’àmbit de l’agroecologia, poden haver madurat en aquest temps, fruit de la intercooperació en alguns casos.

Quin és el principal repte que teniu actualment com a projecte?

El nostre repte és treballar l’eix de l’agroecologia dins el barri de La Sagrera. Això implica poder servir un major nombre de menús infantils, amb les eines necessàries, una cuina industrial i una xarxa de proveïdores ecològiques amb una infraestructura eficient. 

En el context actual d’Estat d’Alarma que estem vivint, quin paper creieu que pot jugar l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària és una economia centrada en la millora de la vida de les persones per sobre del capital.  

Si haguéssim prioritzat  el capital, no haguéssim vist les accions de solidaritat que estem veient aquests dies. De cop i volta sembla que aquesta economia ha de tenir un lloc. 

Quedant-nos a casa, malgrat que no estem infectades, és un gran acte de solidaritat, empatia i respecte per la gent gran i els sanitaris. Podríem haver sortit al carrer però posant les persones al centre i no el capital, no ho hem fet. 

Sembla que cal més que mai aquest tipus d’economia…

Sembla que hi ha més economia social i solidària entre nosaltres que del que podríem pensar. 

La nostra tasca és visibilitzar perquè és millor una pràctica, que una altra, i no parlo del coronavirus, parlo en general. 

A quines pràctiques et refereixes?

Un exemple, si tenim pomes a Lleida perquè les hem de importar de Xile, si sabem que tindran una petjada ecològica més alta? D’aquestes pomes no coneixem les condicions de treball de les persones que hi treballen (forquilla salarial, condicions de paritat…), en quina plantació s’ubiquen… Ni si s’han considerat valors ètics i ecològics en la seva explotació. Per citar aspectes que intervenen en aquest model d’economia del que parlem. 

L’Economia Social i Solidària ha de fer-se lloc, cal anar fent propaganda perquè calgui.

Centrant-nos en el projecte del Supermercat Cooperatiu i Participatiu, com el vau conèixer?

Gràcies al documental FOOD COOP, just quan van començar les primeres projeccions a Barcelona.

Com a sòcies de serveis del Supermercat, Podeu compartir amb les nostres lectores, 3 motius pels quals vau valorar fer aquest pas?

Una motiu és que el Supermercat Cooperatiu és un projecte imprescindible per tancar el circuit de la dinamització del mercat social i agroecològic de la ciutat. 

No pot ser que siguem tantes consumidores convençudes i que no tinguem articulat el nostre consum sense dificultat, sense fer llargs trajectes o gestions complexes de comandes compartides.

Un segon motiu?

La compra del dia a dia s’ha de poder resoldre amb facilitat.

Creant el supermercat cooperatiu com un cercle de confiança, en el que es delega la selecció de productes que trobaràs als lineals a uns gestors, un grup de persones, que responen a uns criteris de consum responsable, simplifiques la gestió de la compra. Evidentment com consumidora sòcia, tu també pots intervenir en la tria d’aquests criteris. 

I una tercera raó?

La contribució que fas amb la compra a proveïdores que treballen sota aquests criteris de consum responsable és reconfortant.

Alhora deixes de contribuir en qualsevol altra forma de consum que no respon a aquests.

Considereu que el Supermercat és una iniciativa socialment transformadora?

Sí, ho és, sens dubte.

Des de la vostra experiència hi ha alguna fórmula per fer sostenibles els projectes?

En general? Una que pot servir per a l’actual gestió del Supermercat és no donar-li més voltes de les que toca, acció.

Què n’espereu del futur supermercat? 

Vull entendre el supermercat com un espai de sortida a productes amb una consciència/motiu transformador. Comprar és tancar el circuit.

Espero per tant poder tancar el circuit amb la meva compra per a millorar la meva família i alhora els ecosistemes que es deriven del meu consum.

Moltes gràcies Rosa #coopemtoca

Un plaer

Ens veiem avassallats per missatges que ens parlen de la importància dels nostres hàbits de vida. Hàbits saludables en la llar que van més enllà de la prevenció versus el coronavirus, sinó que també evidèncien com som capaços de gestionar la por (aquest gran monstre indestructible que ens fa sentir-nos sols i petits). Hàbits de consum quan sortim a comprar perquè ja no es tracta de consumir el que necessitem, sinó de controlar aquest instint compulsiu que et porta a comprar “per si de cas”. Pot ser el tancament una oportunitat per al decreixement? Per a repensar els nostres hàbits? Per a pensar en el demà?

En un context on des dels mitjans de comunicació fan una crida a la calma i incideixen en el proveïment dels punts de distribució, les cues en el supermercat d’aquests primers dies són un petit exemple del camí que encara hem de fer juntes. No es tracta que no trobar paper higiènic, potser que quan la gent està en el supermercat no pensa en la mort, la frase d’Ann, protagonista de la pel·lícula “Mi vida sin mí”, d’Isabel Coixet, cobra més sentit que mai.

Enfront de les cues en les grans superfícies: Alternatives avui per a consumir productes de proximitat en situacions de crisis. La iniciativa “Abastiment Agroecològic”, promoguda per Arran de Terra, és una exemple. D’aquesta forma, a través d’una crida col·lectiva a la participació de productores agroecològiques en el territori, s’intenten visibilitzar alternatives per a consumir productes de qualitat, justos i sostenibles Gràcies a totes les productores que amb el seu treball, en moments confinament, continuen fent-ho possible.

Més enllà, la societat civil torna a donar una lliçó a través de les xarxes solidàries veïnals, on veïns i veïnes s’ofereixen a fer la compra a persones amb dificultats… per a al cap i a la fi, cuidar-nos en situacions excepcionals i ajudar als grups més desprotegits de la nostra societat. Reivindicacions com #PladeXocSocial enfront del Coronavirus, posen el focus en això, perquè la resiliència potser no sols ens hauria de portar a sobreposar-nos, sinó a actuar per a canviar un sistema econòmic desigual.

No volem obviar el paper de tots aquelles actors que dia a dia, des de l’Economia Social i Solidària, posen a la nostra disposició eines i serveis que advoquen per trobar una sistema socioeconòmic més just i sostenible. Destaquem aquí projectes com Opcions o Pam a Pam, mapa d’Economia Social, o entitats com la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de la qual som sòcies des de l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius (Food Coop BCN). Juntes sumem #coopemtoca

L’objectiu fer córrer per la xarxa el projecte del Supermercat Cooperatiu de Barcelona convidant 3 persones a fer-se sòcies del projecte i 3 motius o raons per les quals creieu que aquesta iniciativa pot ser d’interès per a les persones nominades. Al missatge recordeu afegir:

Citar-nos a twitter @foodcoopbcn (qualsevol altra xarxa social 🙂
Sumar el hashtag #coopemtoca
Afegir el nostre web, crucial perquè les persones disposin de tota la informació al seu abast https://foodcoopbcn.cat/uneix-te/

Volem transformar el model de consum, facilitant la compra de productes de qualitat, sans, justos i sostenible a preus assequibles a les seves sòcies en el nostre súper. Impulsant una iniciativa sense ànim de lucre, un projecte col·lectiu que posa al centre els valors del cooperativisme, l’agroecologia, la sobirania alimentària, volem generar un impacte positiu en les consumidores/propietàries i el nostre entorn. Volem promoure aquells projectes que estan treballant des del territori en la producció d’aliments i així, enfortir el mercat social. Per fer-ho possible, per ser una alternativa més, però necessitem del teu suport.

Perquè les persones estan al centre i són el nostre projecte, us convidem a formar-hi part i “cooperar perquè ens toca”. Hi ha diferents opcions, només has de triar la manera https://foodcoopbcn.cat/uneix-te/

Si tens preguntes, estem a la teva disposició per donar-te respostes. Totes sumem.

Tanquem amb un #savethedate pel 22/03 (Aquí més info https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/setmana-consum-responsable-2020) data en la qual celebrarem el segon aniversari de Food Coop Barcelona. Sembla mentida que hagin passat 2 anys 🙂 Reserveu la data, aviat us donarem més detalls 🙂