El passat 5 de març de 2026 vam acollir Gustavo Duch a Foodcoop BCN per parlar de la Seguretat Social Alimentària. De la seva exposició i de la recerca sobre el tema, hem fet un resum descriptiu del que planteja aquesta proposta transformadora.

Garantir el dret a menjar bé

La Seguretat Social de l’Alimentació (SSA) és una proposta social i política que vol garantir que totes les persones puguin accedir a una alimentació sana, de qualitat i sostenible. Parteix d’una idea senzilla: si la societat ha estat capaç de crear sistemes de seguretat social per garantir drets com la salut o les pensions, també pot fer-ho amb l’alimentació.

L’objectiu és convertir l’alimentació en un dret social garantit col·lectivament, i no en una mercaderia que depèn exclusivament del poder adquisitiu de cada persona.

Els principis de la Seguretat Social de l’Alimentació

La proposta es basa en tres principis fonamentals.

Universalitat:  La SSA està pensada per a tota la població. Tothom hi té dret, independentment dels seus ingressos o situació social. Això permet superar l’estigmatització associada a la garantia alimentària actual, que sovint es dirigeix només a les persones en situació de pobresa. Amb un sistema universal, el dret a una alimentació de qualitat es reconeix com un dret comú.

Finançament solidari: El sistema es finançaria mitjançant cotitzacions socials, de manera similar al sistema sanitari o a les pensions. Les aportacions es farien en funció dels ingressos i la riquesa. Així, el cost de l’alimentació de qualitat es repartiria entre tota la societat i deixaria de dependre només de les regles del mercat.

Democràcia alimentària: La ciutadania participaria en la definició del sistema alimentari. A través d’organismes locals, decidiria quins productes, productors i establiments formen part del sistema.

Aquest procés s’anomena concertació i permet prioritzar criteris com:

• la salut i la qualitat dels aliments
• el respecte pel medi ambient
• unes condicions laborals dignes per a la pagesia

Com funcionaria?

En la pràctica, cada persona disposaria d’una targeta d’alimentació semblant a la targeta sanitària.

Cada mes s’hi ingressaria una quantitat fixa —sovint es proposen uns 150 € per persona— que només es podria utilitzar per comprar aliments dins una xarxa d’establiments i productors acreditats.

Aquest sistema permet:

• garantir un pressupost mínim per a l’alimentació
• afavorir productes de qualitat i sostenibles
• donar estabilitat econòmica als productors locals

Les caixes comunes d’alimentació

La gestió del sistema es faria a través de caixes comunes d’alimentació d’àmbit local.

Aquestes estructures permeten que el sistema funcioni de manera democràtica i adaptada a cada territori.

Les caixes s’encarreguen de:

• gestionar les cotitzacions i les prestacions
• seleccionar els productors i establiments participants
• establir criteris de qualitat i sostenibilitat
• crear espais de participació ciutadana

Aquests espais sovint s’organitzen en forma de parlaments de l’alimentació o comitès ciutadans.

Experiències en marxa

Actualment ja existeixen diverses experiències pilot a França. En ciutats com Montpeller, Tolosa o en territoris com la Gironda, grups de ciutadans han posat en marxa caixes comunes d’alimentació per provar el funcionament del sistema.

Aquestes iniciatives permeten estudiar els seus efectes sobre:

• la salut de la població
• l’economia local
• les condicions de la pagesia
• l’accés a una alimentació de qualitat

Un canvi per a la pagesia

La Seguretat Social de l’Alimentació també pot transformar les condicions de la pagesia.

Actualment, molts agricultors depenen de mercats molt inestables i de la pressió de la gran distribució. Això dificulta obtenir ingressos dignes i fa arriscat adoptar pràctiques més sostenibles.

Amb la SSA es crea una demanda estable d’aliments de qualitat, cosa que permet:

• garantir preus justos
• reduir la dependència dels mercats globals
• facilitar la transició cap a models agroecològics

A més, els productors participen en els processos democràtics del sistema alimentari.

Superar el model actual de garantia alimentària

La proposta també qüestiona el funcionament actual de la garantia alimentària.

En molts casos, aquest sistema es basa en la distribució d’excedents de la indústria alimentària o de productes a punt de caducar. Això limita la capacitat de tria de les persones i pot generar situacions d’estigmatització.

La Seguretat Social de l’Alimentació planteja una alternativa: garantir el dret a una alimentació de qualitat per a tothom, sense haver de demostrar la pròpia situació de pobresa.

Una inversió per a la societat

Tot i que el cost d’un sistema d’aquest tipus seria important, també pot generar beneficis socials i econòmics.

Una millor alimentació pot reduir:

• malalties relacionades amb la dieta
• costos sanitaris
• contaminació ambiental derivada del model agroindustrial

A més, reforça les economies locals i crea llocs de treball vinculats a sistemes alimentaris més sostenibles.

Recuperar el control del sistema alimentari

La Seguretat Social de l’Alimentació proposa repensar col·lectivament com produïm, distribuïm i consumim els aliments.

Es tracta de passar d’un sistema dominat pel mercat i la gran indústria a un sistema alimentari democràtic, sostenible i just, que garanteixi alhora:

• el dret a menjar bé
• el dret de la pagesia a viure dignament del seu treball.

En definitiva, la SSA planteja una pregunta fonamental: si l’alimentació és una necessitat bàsica per a la vida, per què no garantir-la com un dret social?