Volem presentar-vos a aquelles persones i entitats que ja han fet el pas, convertint-se en sòcies, per impulsar i fer possible el 1r Supermercat Cooperatiu i Participatiu a la ciutat de Barcelona.

Inaugurem aquesta secció del nostre web parlant amb la Rosa Batalla del Menjador de Ca la Rosa, una cooperativa d’iniciativa social sense afany de guany que va néixer el 2015, al barri de La Sagrera, impulsada per un grup de famílies i tres sòcies de treball. 

5 anys després, la Rosa i el Raül continuen treballant per apropar l’agroecologia en un menjador escolar fora de l’escola.

 

A qui està obert el Menjador de Ca la Rosa? 

El nostre projecte està obert a les famílies del barri de La Sagrera i a les empreses i organitzacions que entenguin l’ecologia com una forma de vida i que, per tant, vulguin comptar amb nosaltres en els seus esdeveniments, sopars d’equip…

També, a la gent gran que pot trobar un àpat cuinat diàriament al barri.

 

Quina és la vostra relació amb el consum cooperatiu agroecològic?

El Menjador de Ca la Rosa és motor del consum ecològic de proximitat. El nostre compromís urbà és amb els pagesos que aposten per aquest tipus de producte al camp.

 

Des que vau començar, ha canviat la vostra activitat?  Identifiqueu diferències destacables?

Continuem amb la tasca que vam començar fent, el servei de menjador infantil conserva l’essència. 

Potser càterings o servei a altres cooperatives en assessorament o organització d’esdeveniments en l’àmbit de l’agroecologia, poden haver madurat en aquest temps, fruit de la intercooperació en alguns casos.

 

Quin és el principal repte que teniu actualment com a projecte?

El nostre repte és treballar l’eix de l’agroecologia dins el barri de La Sagrera. Això implica poder servir un major nombre de menús infantils, amb les eines necessàries, una cuina industrial i una xarxa de proveïdores ecològiques amb una infraestructura eficient. 

 

En el context actual d’Estat d’Alarma que estem vivint, quin paper creieu que pot jugar l’Economia Social i Solidària?

L’Economia Social i Solidària és una economia centrada en la millora de la vida de les persones per sobre del capital.  

Si haguéssim prioritzat  el capital, no haguéssim vist les accions de solidaritat que estem veient aquests dies. De cop i volta sembla que aquesta economia ha de tenir un lloc. 

Quedant-nos a casa, malgrat que no estem infectades, és un gran acte de solidaritat, empatia i respecte per la gent gran i els sanitaris. Podríem haver sortit al carrer però posant les persones al centre i no el capital, no ho hem fet. 

 

Sembla que cal més que mai aquest tipus d’economia…

Sembla que hi ha més economia social i solidària entre nosaltres que del que podríem pensar. 

La nostra tasca és visibilitzar perquè és millor una pràctica, que una altra, i no parlo del coronavirus, parlo en general. 

 

A quines pràctiques et refereixes?

Un exemple, si tenim pomes a Lleida perquè les hem de importar de Xile, si sabem que tindran una petjada ecològica més alta? D’aquestes pomes no coneixem les condicions de treball de les persones que hi treballen (forquilla salarial, condicions de paritat…), en quina plantació s’ubiquen… Ni si s’han considerat valors ètics i ecològics en la seva explotació. Per citar aspectes que intervenen en aquest model d’economia del que parlem. 

L’Economia Social i Solidària ha de fer-se lloc, cal anar fent propaganda perquè calgui.

Centrant-nos en el projecte del Supermercat Cooperatiu i Participatiu, com el vau conèixer?

Gràcies al documental FOOD COOP, just quan van començar les primeres projeccions a Barcelona.

 

Com a sòcies de serveis del Supermercat, Podeu compartir amb les nostres lectores, 3 motius pels quals vau valorar fer aquest pas?

Una motiu és que el Supermercat Cooperatiu és un projecte imprescindible per tancar el circuit de la dinamització del mercat social i agroecològic de la ciutat. 

No pot ser que siguem tantes consumidores convençudes i que no tinguem articulat el nostre consum sense dificultat, sense fer llargs trajectes o gestions complexes de comandes compartides.

Un segon motiu?

La compra del dia a dia s’ha de poder resoldre amb facilitat.

Creant el supermercat cooperatiu com un cercle de confiança, en el que es delega la selecció de productes que trobaràs als lineals a uns gestors, un grup de persones, que responen a uns criteris de consum responsable, simplifiques la gestió de la compra. Evidentment com consumidora sòcia, tu també pots intervenir en la tria d’aquests criteris. 

I una tercera raó?

La contribució que fas amb la compra a proveïdores que treballen sota aquests criteris de consum responsable és reconfortant.

Alhora deixes de contribuir en qualsevol altra forma de consum que no respon a aquests.

 

Considereu que el Supermercat és una iniciativa socialment transformadora?

Sí, ho és, sens dubte.

 

Des de la vostra experiència hi ha alguna fórmula per fer sostenibles els projectes?

En general? Una que pot servir per a l’actual gestió del Supermercat és no donar-li més voltes de les que toca, acció.

 

Què n’espereu del futur supermercat? 

Vull entendre el supermercat com un espai de sortida a productes amb una consciència/motiu transformador. Comprar és tancar el circuit.

Espero per tant poder tancar el circuit amb la meva compra per a millorar la meva família i alhora els ecosistemes que es deriven del meu consum.

 

Moltes gràcies Rosa #coopemtoca

Un plaer