La crisi del COVID19 ens mostra un món d’oportunitats. Tancades a casa comptem amb la possibilitat de parar, repensar un sistema endeutat. Alimentem el nostre sistema immune i la capacitat de resiliència de les societats. Es tracta d’això, oi?
Ens veiem avassallats per missatges que ens parlen de la importància dels nostres hàbits de vida. Hàbits saludables en la llar que van més enllà de la prevenció versus el coronavirus, sinó que també evidèncien com som capaços de gestionar la por (aquest gran monstre indestructible que ens fa sentir-nos sols i petits). Hàbits de consum quan sortim a comprar perquè ja no es tracta de consumir el que necessitem, sinó de controlar aquest instint compulsiu que et porta a comprar “per si de cas”. Pot ser el tancament una oportunitat per al decreixement? Per a repensar els nostres hàbits? Per a pensar en el demà?
En un context on des dels mitjans de comunicació fan una crida a la calma i incideixen en el proveïment dels punts de distribució, les cues en el supermercat d’aquests primers dies són un petit exemple del camí que encara hem de fer juntes. No es tracta que no trobar paper higiènic, potser que quan la gent està en el supermercat no pensa en la mort, la frase d’Ann, protagonista de la pel·lícula “Mi vida sin mí”, d’Isabel Coixet, cobra més sentit que mai.
Enfront de les cues en les grans superfícies: Alternatives avui per a consumir productes de proximitat en situacions de crisis. La iniciativa “Abastiment Agroecològic”, promoguda per Arran de Terra, és una exemple. D’aquesta forma, a través d’una crida col·lectiva a la participació de productores agroecològiques en el territori, s’intenten visibilitzar alternatives per a consumir productes de qualitat, justos i sostenibles Gràcies a totes les productores que amb el seu treball, en moments confinament, continuen fent-ho possible.
Més enllà, la societat civil torna a donar una lliçó a través de les xarxes solidàries veïnals, on veïns i veïnes s’ofereixen a fer la compra a persones amb dificultats… per a al cap i a la fi, cuidar-nos en situacions excepcionals i ajudar als grups més desprotegits de la nostra societat. Reivindicacions com #PladeXocSocial enfront del Coronavirus, posen el focus en això, perquè la resiliència potser no sols ens hauria de portar a sobreposar-nos, sinó a actuar per a canviar un sistema econòmic desigual.
No volem obviar el paper de tots aquelles actors que dia a dia, des de l’Economia Social i Solidària, posen a la nostra disposició eines i serveis que advoquen per trobar una sistema socioeconòmic més just i sostenible. Destaquem aquí projectes com Opcions o Pam a Pam, mapa d’Economia Social, o entitats com la Xarxa d’Economia Solidària (XES), de la qual som sòcies des de l’Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius (Food Coop BCN). Juntes sumem #coopemtoca
